Thursday, March 22, 2007

UN DISCURS A L'OMBRA

Ahir vaig anar a Horta de Sant Joan i em van dir que l’alcalde d’Arnes, Xavier Pallarès, va reunir el poble d’Arnes i els va explicar que com a diputat formava part del govern de CIU a l’ombra.
Arribo aquest matí al meu despatx i em trobo un article del diputat Xavier Pallarès publicat als mitjans de comunicació en què parla del Contracte Global, que acaba dient que des de CIU vetllaran perquè tot vagi bé.
Es reflecteix, però, en el seu escrit que “Xavi” veu l’agricultura com la de fa molts anys i no entén que avui en dia tothom s’ha de modernitzar i s’ha de preparar per aquest món de competència i dificultats que ens toca viure.
Les dues coses m’han fet pensar, i és que al fons crec que tot va lligat, o almenys és una forma particular de veure-hi des d’uns ulls posats en el passat. I és que crec que no hi ha ningú que pugui trobar la utilitat de reunir com a alcalde un poble de 600 habitants per explicar que té un càrrec del partit a l’ombra, a no ser que vulgui fer entendre que el seu alcalde té “molt poder”, un poder que ni tan sols és al sol però que en una societat petita i sense que ningú li digui el contrari pot parèixer realment molt important.
A la meua manera d’entendre, aquesta actitud, que també es troba en el fons de l’article sobre el Contracte Global, és un discurs ancorat en el passat, on el pagès reivindicava el dret a viure sense invertir ni modernitzar-se, ni tenia la necessitat de ser un bon professional, ja que ni tan sols es plantejava competir amb ningú.
Es tracta també d’un discurs basat en la dependència i en la conveniència que els altres tinguin aquesta dependència. Dic dependència pensant en l’ajut, en el “tu sí, l’altre no,” en el favor i també en el no favor, tot el que al meu entendre fa falta que s’eradiqui en aquest món rural.
Aquest discurs és també perillós, ja que els pagesos hem d’entendre que cal invertir, modernitzar-se, pensar en el futur; ser, en definitiva, un bon professional i és evident que el Govern i la societat tenen el deure i l’obligació d’ajudar aquests pagesos i de fer possible que la seua explotació sigui viable en el futur també pensant en la conveniència del propi món urbà.
No es pot fer la política de “tots igual” perquè n’és en part la responsable de la situació actual del sector agrari, cal ajudar i de veritat el sector agrari però cal fer-ho sobretot de cara a qui vulgui ser pagès i pensi continuar essent pagès en el futur.
Aquesta és l’essència del Contracte Global, que segur té i tindrà problemes d’implantació, i que els recursos aniran guanyant pes en el temps, però cal entendre’l com una eina per buscar a mida de cada explotació la forma i també els recursos necessaris perquè els diners de tots s’inverteixin per assegurar que els pagesos puguin continuar fent de pagesos amb dignitat i, si volen, en el futur, pel bé de les famílies pageses del món rural i també de Catalunya, si vol menjar i gaudir d’uns productes de qualitat.
És evident que aquest discurs del “poder a l’ombra” ha estat present durant molt temps al món rural, no pareix bé que s’intenti buscar solucions ni aplicar noves idees, és fàcilment criticable, si més no, per als qui quan han tingut responsabilitats de govern ho han exercit oblidant el pagès.
Jo prefereixo el discurs de la llum, del treball de sol a sol, de defensar sobretot la terra i el pagès, ho he fet sempre, per això sé que no serà fàcil però val la pena intentar-ho. Per això entenc que és positiu que es lligui la paraula agricultura a alimentació, i que s’intenti tirar endavant un Contracte Global que vol “ajudar qui s’ajuda”.