Monday, December 12, 2005

LA CATALUNYA RURAL I EL PACTE DEL TINELL

És més que evident que el canvi de govern a la Generalitat ha comportat per a la societat catalana una etapa d’acoblament, o millor dit, de la recerca del lloc de cadascú en una realitat nova, i més encara en la Catalunya interior, rural, de comarques i pobles petits.

Una Catalunya, aquesta, que va fer el pas de la dictadura a la democràcia, molts cops amb els mateixos protagonistes o que moltes vegades amb un simple relleu de pares a fills, sense que gairebé en el dia a dia no es notés res.

No és un secret per ningú que CIU d’aquesta Catalunya rural i interior és l’hereva de qui “ha manat” sempre, es barreja entre partit i institució, i es confon amb el caciquisme antic i l’avui més subtil i refinat control econòmic.

No és d’estranyar llavors que aquests dies en què es compleix dos anys del “Pacte del Tinell”, en aquesta també real Catalunya, la lluita per qui dóna l’aparença de “qui mana” és intensa i real en la convicció per alguns, sigui certa o no, que qui guanyi guanyarà en el futur.

És per això que en aquestes terres i societats rurals hi ha una mena de situació estranya, la d’un govern que decideix invertir i abocar més recursos en aquestes comarques tants anys oblidades, i l’esforç constant i premeditat dels responsables de CIU amb força implantació en ajuntaments i sobretot en consells comarcals que neguen cap abans , que a més reben molts més diners encara que ho amaguen i que s’esforcen sobretot a demostrar que res ha canviat.

El “Pacte del Tinell” marca una fita històrica per a tota Catalunya. L’estatut, l’aposta per més i millors polítiques socials són una realitat que mai hagués estat possible sense aquest acord.

Més important però és i ha d’ésser per aquesta altra Catalunya, ja que és la seva “oportunitat” per ser catalans com els demés , de tenir igualtat de drets i de deures. És per tot plegat que dos anys després de la signatura del “Pacte del Tinell” hem de ser conscients que hi ha molt camí per recórrer i moltes dificultats per superar, això no ha fet més que començar, ànim!!


JOAQUIM PALADELLA I CURTO
Diputat al Parlament de Catalunya
PSC-UPTA

3 Comments:

At 3:07 AM, Blogger Pedro said...

Batea, Tarragoma, Spain? Ja veig el catalanisme que practica vostè!

 
At 8:08 PM, Blogger Moisès Rial Medina said...

Maragall amenaça amb presentar-se per Ciutadans pel Canvi si el PSC no es planta amb el PSOE



Està ben clar: el PSOE ja ha desembarcat a la seu del PSC, per connivencia amb montilla i "sus muchachos" i el nucli maragallià, com a darrer bastió de defensa del PSC , davant el PSOE, però al PSOE, li pot sortir un rival potent, després de l´incompliment de l´estatut, si Maragall, no el deixen tornar a presentar i fa el salt i es presenta per ciutadans pel canvi, o sigui, històric, Maragall pensa en la refundació d´un nou PSC Català!
Ho publiquen a un nou bloc confidencial :
http://www.busot.blogspot.com/
Maragall amenaça amb presentar-se per Ciutadans pel Canvi si el PSC no es planta amb el PSOE
Després de setmanes de pressió interna, finalment la crisi oberta entre el PSC i el PSOE ha començat a sortir a la llum, malgrat els intents dels mitjans pròxims a Nicaragua de minimitzar les diferències. La passivitat de la direcció de l'aparell socialista davant el flirteig escandalós entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas ha provocat un malestar molt profund dins el cercle més pròxim al president de la Generalitat, començant pel seu germà Ernest Maragall, el director d'Anàlisi i Prospectiva, Jaume Badia, la directora del gabinet presidencial, Marta Grabulosa, i el director de Comunicació de Presidència, Jordi Mercader.Aquest 'pinyol' maragallista està molt inquiet pel seu futur, atès que la seva continuïtat passa exclusivament per la retenció del poder mitjançant el pacte tripartit. Qualsevol hipotètica entesa entre CiU i el PSC per governar junts la Generalitat seria catastròfic per aquest sector de l'elitisme socialista, perquè la convivència amb els homes d'Artur Mas i David Madí dins els murs de Palau seria insostenible.Per això han reclamat a l'aparell socialista (els anomenats Montilla Boys) que plantin cara davant Ferraz i deixin clar que és únicament el PSC qui marca l'estratègia electoral i l'elecció de candidats.Davant la passivitat dels capitans en aquest afer, Maragall va advertir durant el cap de setmana que podria presentar-se a les properes eleccions mitjançant Ciutadans pel Canvi (CPC), convertit en un autèntic club de fans del president. De fet, CPC no s'ha dissolt mai, malgrat el compromís formal de fer-ho quan els socialistes arribessin a la presidència de la Generalitat.El PSC s'ha pres les amenaces de Maragall com una curiositat més del president, però el seu entorn no ho veu així. El malestar entre els dos sectors del PSC cada vegada és més profunt, i algunes veus dels capitans ja parlen obertament, a Nicaragua, de convertir el PSC en la Federació Catalana del PSOE.

http://llibertats.blogspot.com

 
At 12:07 PM, Blogger Tercera edad said...

SEÑOR Joaquim bien venido al bloc de los socialistas
Un saludo adelante este es un buen medio de expresarse un saludo
ENCARNA

 

Post a Comment

<< Home