REPARTIMENT ENTRE OLIVERES I OLIVERS
Catalunya és rica per la seva diversitat, tant en els matisos de la seva cultura, del seu clima, com de la pròpia gent que hi vivim. Això és potser part del seu encant, i el repte és viure i conviure còmodes en aquesta diversitat.
Les Terres de l’Ebre són un clar exemple d’aquest gresol de diferències. És evident el contrast del Delta de l’Ebre, humit i extremadament pla, i del paisatge més sec i agrest de la Terra Alta, així com la diferència de caràcters, de maneres de ser o de viure, i fins i tot de parlars.
Tot plegat es posa en evidència també, i sobretot, en l’agricultura, on al Baix Ebre i al Montsià, els arbres que fan olives són oliveres, i a la Terra Alta són olivers els que fan aquest fruit que ens ha unit i ens ha marcat durant segles la vida i la història d’aquestes terres; olives que donen com a resultat excel·lents olis de les Terres de l’Ebre, boníssims i naturals, però diferents entre ells, ja que mentre els del Baix Ebre i Montsià donen molta més producció i són de més graduació, a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta la producció és molt curta, fruit d’aquest més rigorós secà, mentre que la graduació de l’oli és de molt poques dècimes.
Explico això perquè crec que és bo que qui llegeixi aquests dies les diferents declaracions que surten als mitjans, i no coneguin aquest sector, entenguin que no tots els arbres fan les mateixes olives, ni de totes les olives surt el mateix oli, ni molt menys es pot mesurar per la quantitat ni la qualitat ni la seva funció social. És per tant, sempre difícil buscar l’equilibri i la justícia a l’hora de repartir uns diners que arriben per ajudar el sector.
És, però, també prou encertat pensar que qualsevol repartiment pot ser criticat, contradit i discutit. És lògic perquè davant la perspectiva de qualsevol distribució de fons, tots procurem agafar la tallada més grossa del plat.
En aquest context, no ha d’estranyar ningú que quan el DARP anuncia la distribució de l’ajut a la producció de l’oli surtin veus discrepants i d’altres a favor. Cal però donar una informació clara, posar a disposició de l’opinió de tots quins són els criteris i les xifres per veure si és justa o no aquesta decisió del govern.
L’ajut a la producció d’oli d’oliva per a l’any 2006 a Catalunya es xifra en 33.361.593 €, els quals el govern de la Generalitat ha de distribuir en els marges establerts per les normes de la PAC.
Es tracta llavors de repartir aquesta xifra entre les 91.724 ha, que conformen la superfície d’oliverar català, de les quals 41.334 ha són de les Terres de l’Ebre.
La primera observació és òbvia, ja que com en qualsevol repartiment, si es donen més diners a uns, va en detriment dels altres, o a l’inrevés; és a dir, quan els productors del Baix Ebre i Montsià diuen sentir-se perjudicats, no és encertat parlar de retallades, com hem llegit en algun mitjà, sinó, que segons ells, els productors d’altres comarques com per exemple també de les ebrenques Ribera d’Ebre i Terra Alta surten beneficiats i ells perjudicats, i el que seria també conseqüència lògica si s’acceptessin les propostes fetes per aquests restaria les perspectives actuals dels altres.
És a dir, ens trobem davant de dos maneres de veure el problema segons les tipologies de les diferents explotacions, podríem dir metafòricament segons si es mira per qui conrea oliveres o per qui conrea olivers.
La primera decisió és la de repartir el 93,61% és a dir, 27.421.496€ entre les explotacions catalanes en funció dels quilograms d’oli produït durant la campanya 1999 a 2002.
El restant 6,39%, és a dir, 5.940.097 és decisió del DARP distribuir-los amb l’objectiu d’equilibrar les zones desafavorides, menys productives, és a dir, buscant un millor equilibri territorial.
La primera pregunta és òbvia: les Terres de l’Ebre hi surten perdent o guanyant amb aquest repartiment? – la resposta és que si el repartiment s’hagués fet unànimement amb criteris de quantitat produïda les Terres de l’Ebre haurien rebut 15.212.050€, mentre que ara rebran 16.028.846€, és a dir, un 5,36% més.
Resulta lògic llavors dir que a les Terres de l’Ebre ens interessa aquest repartiment, ja que en sortim afavorits, la discussió se centra llavors únicament en com es reparteixen aquests diners i com afecta les explotacions de les quatre comarques ebrenques.
Les xifres per a les quatre comarques són aquestes. Es repartiran 14.240.880€ en criteris de producció i 1.787.966€ en criteris d’equilibri territorial.
El repartiment d’aquestes xifres és la que centra avui la discussió entre oliveres i olivers. Mentre que el repartiment dels diners que formen part del paquet per criteris de producció fan que la mitjana per municipi del Baix Ebre és de 466€/ha, i del Montsià és de 361€/ha, la de la Terra Alta és de 196€/ha i a la Ribera d’Ebre és de 196€/ha.
Quan a aquestes xifres s’incorporen els diners destinats al criteri territorial, la Terra Alta puja a 311,68 €/ha, mentre que la Ribera d’Ebre puja a 306,96€/ha. D’altra banda, el Baix Ebre passaria a cobrar 380,46€/ha i el Montsià, 476,63€/ha de mitjana.
La proposta dels productors d’aquestes comarques seria que se’ls sumés 50€/ha més a aquestes quantitats. Aquest concepte no s’ha d’escapar a ningú, rebaixaria, i molt, la quantitat de les dues comarques que avui ja cobren menys. Aquesta és la discussió i aquest és el veritable problema.
La meva opinió és que la distribució que en fa el DARP em pareix molt més justa, i que a les Terres de l’Ebre a més de sortir-ne beneficiats és bo que entenguem que aquests criteris d’equilibri territorial s’apliquin justament en benefici d’aquestes comarques que sempre i tradicionalment ho han tingut més difícil.
Al meu entendre, no seria tampoc gens bo encetar una polèmica entre oliveres i olivers. És per això que cal discutir, cal debatre aquest repartiment d’ajuts però cal pensar en el conjunt de les explotacions, en el conjunt dels productors de les quatre comarques ebrenques buscant el que és més just, que ens permeti viure i conviure en aquesta diversitat.
JOAQUIM PALADELLA I CURTO
Les Terres de l’Ebre són un clar exemple d’aquest gresol de diferències. És evident el contrast del Delta de l’Ebre, humit i extremadament pla, i del paisatge més sec i agrest de la Terra Alta, així com la diferència de caràcters, de maneres de ser o de viure, i fins i tot de parlars.
Tot plegat es posa en evidència també, i sobretot, en l’agricultura, on al Baix Ebre i al Montsià, els arbres que fan olives són oliveres, i a la Terra Alta són olivers els que fan aquest fruit que ens ha unit i ens ha marcat durant segles la vida i la història d’aquestes terres; olives que donen com a resultat excel·lents olis de les Terres de l’Ebre, boníssims i naturals, però diferents entre ells, ja que mentre els del Baix Ebre i Montsià donen molta més producció i són de més graduació, a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta la producció és molt curta, fruit d’aquest més rigorós secà, mentre que la graduació de l’oli és de molt poques dècimes.
Explico això perquè crec que és bo que qui llegeixi aquests dies les diferents declaracions que surten als mitjans, i no coneguin aquest sector, entenguin que no tots els arbres fan les mateixes olives, ni de totes les olives surt el mateix oli, ni molt menys es pot mesurar per la quantitat ni la qualitat ni la seva funció social. És per tant, sempre difícil buscar l’equilibri i la justícia a l’hora de repartir uns diners que arriben per ajudar el sector.
És, però, també prou encertat pensar que qualsevol repartiment pot ser criticat, contradit i discutit. És lògic perquè davant la perspectiva de qualsevol distribució de fons, tots procurem agafar la tallada més grossa del plat.
En aquest context, no ha d’estranyar ningú que quan el DARP anuncia la distribució de l’ajut a la producció de l’oli surtin veus discrepants i d’altres a favor. Cal però donar una informació clara, posar a disposició de l’opinió de tots quins són els criteris i les xifres per veure si és justa o no aquesta decisió del govern.
L’ajut a la producció d’oli d’oliva per a l’any 2006 a Catalunya es xifra en 33.361.593 €, els quals el govern de la Generalitat ha de distribuir en els marges establerts per les normes de la PAC.
Es tracta llavors de repartir aquesta xifra entre les 91.724 ha, que conformen la superfície d’oliverar català, de les quals 41.334 ha són de les Terres de l’Ebre.
La primera observació és òbvia, ja que com en qualsevol repartiment, si es donen més diners a uns, va en detriment dels altres, o a l’inrevés; és a dir, quan els productors del Baix Ebre i Montsià diuen sentir-se perjudicats, no és encertat parlar de retallades, com hem llegit en algun mitjà, sinó, que segons ells, els productors d’altres comarques com per exemple també de les ebrenques Ribera d’Ebre i Terra Alta surten beneficiats i ells perjudicats, i el que seria també conseqüència lògica si s’acceptessin les propostes fetes per aquests restaria les perspectives actuals dels altres.
És a dir, ens trobem davant de dos maneres de veure el problema segons les tipologies de les diferents explotacions, podríem dir metafòricament segons si es mira per qui conrea oliveres o per qui conrea olivers.
La primera decisió és la de repartir el 93,61% és a dir, 27.421.496€ entre les explotacions catalanes en funció dels quilograms d’oli produït durant la campanya 1999 a 2002.
El restant 6,39%, és a dir, 5.940.097 és decisió del DARP distribuir-los amb l’objectiu d’equilibrar les zones desafavorides, menys productives, és a dir, buscant un millor equilibri territorial.
La primera pregunta és òbvia: les Terres de l’Ebre hi surten perdent o guanyant amb aquest repartiment? – la resposta és que si el repartiment s’hagués fet unànimement amb criteris de quantitat produïda les Terres de l’Ebre haurien rebut 15.212.050€, mentre que ara rebran 16.028.846€, és a dir, un 5,36% més.
Resulta lògic llavors dir que a les Terres de l’Ebre ens interessa aquest repartiment, ja que en sortim afavorits, la discussió se centra llavors únicament en com es reparteixen aquests diners i com afecta les explotacions de les quatre comarques ebrenques.
Les xifres per a les quatre comarques són aquestes. Es repartiran 14.240.880€ en criteris de producció i 1.787.966€ en criteris d’equilibri territorial.
El repartiment d’aquestes xifres és la que centra avui la discussió entre oliveres i olivers. Mentre que el repartiment dels diners que formen part del paquet per criteris de producció fan que la mitjana per municipi del Baix Ebre és de 466€/ha, i del Montsià és de 361€/ha, la de la Terra Alta és de 196€/ha i a la Ribera d’Ebre és de 196€/ha.
Quan a aquestes xifres s’incorporen els diners destinats al criteri territorial, la Terra Alta puja a 311,68 €/ha, mentre que la Ribera d’Ebre puja a 306,96€/ha. D’altra banda, el Baix Ebre passaria a cobrar 380,46€/ha i el Montsià, 476,63€/ha de mitjana.
La proposta dels productors d’aquestes comarques seria que se’ls sumés 50€/ha més a aquestes quantitats. Aquest concepte no s’ha d’escapar a ningú, rebaixaria, i molt, la quantitat de les dues comarques que avui ja cobren menys. Aquesta és la discussió i aquest és el veritable problema.
La meva opinió és que la distribució que en fa el DARP em pareix molt més justa, i que a les Terres de l’Ebre a més de sortir-ne beneficiats és bo que entenguem que aquests criteris d’equilibri territorial s’apliquin justament en benefici d’aquestes comarques que sempre i tradicionalment ho han tingut més difícil.
Al meu entendre, no seria tampoc gens bo encetar una polèmica entre oliveres i olivers. És per això que cal discutir, cal debatre aquest repartiment d’ajuts però cal pensar en el conjunt de les explotacions, en el conjunt dels productors de les quatre comarques ebrenques buscant el que és més just, que ens permeti viure i conviure en aquesta diversitat.
JOAQUIM PALADELLA I CURTO
Diputat al Parlament de Catalunya PSC-UPTA
posted by Joaquim Paladella @ 7:45 AM
0 comments
0 Comments:
Post a Comment
<< Home