PROPOSTES ANTIGUES, CONSENS NECESSARI!

Els darrers mesos hem pogut veure com les declaracions i les informacions han anat sortint una darrera l’altra referides a la proposta de sortida al mar que, plantejada per l’Aragó i decidida fins Alcanyís, estudia el Ministeri de Foment. Prèvia la darrera discussió plantejada més que per ningú per Miquel Aubà, alcalde de Gandesa, cal fer memòria que ja fa més d’un any el senyor Pallarès, aleshores president del Consell Comarcal de la Terra Alta, i avui alcalde d’Arnes i parlamentari de CIU, plantejà una via ràpida o autovia per Vall-de-roures – Arnes, que morís a Xerta.
Aquesta proposta ràpidament va ser contestada per part dels ajuntaments del Baix Aragó, i també per Gandesa i Batea, els quals deien que en cap cas es podia quedar al marge aquest territori, tal com es deduïa del plantejament del Sr. Pallarès, i proposaven que el corredor natural de l’Ebre era l’enllaç a l’Aragó per la C-221 per arribar a la N-420 i a la C-43 fins a la C-12, l’eix de l’Ebre.
En aquella proposta de la totalitat dels ajuntaments del Baix Aragó, com Casp, Maella, Fabara..., ja quedava explícita i ben explicada la importància cabdal de la N-420 i la voluntat d’aquest territori, que forma part de la Vall de l’Ebre, de comunicar-se i sortir al mar, com històricament sempre ha estat per Tortosa i fins al port dels Alfacs.
Quedava també ben clar que la porta d’aquestes terres cap a Catalunya, és a dir, no només cap a Tarragona, sinó, amb la mirada posada a Barcelona, era i és la N-420.
Si s’hagués tirat endavant aquella proposta del Sr. Pallarès, oblidada en el temps, hauria produït i consolidat l’oblit i la marginalitat en aquestes terres no tan sols catalanes, sinó també aragoneses, que componen aquesta comarca natural de la part baixa del Matarranya i de l’Algars.
Avui, si des d’Alcanyís es desviés l’autovia per Morella, es produiria aquest mateix oblit i marginalitat, no només a les comarques catalanes de l’Ebre, sinó també a aquest Baix Aragó, també necessitat d’infraestructures i de millora de les comunicacions.
Per tot plegat crec que és clar que no únicament interessa a Catalunya, a les Terres de l’Ebre, sinó també a l’Aragó que la decisió final del Ministeri de Foment sigui la que es proposa, basada en la N-420, en la doble vessant del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.
Dit això, no puc fer altra cosa que estranyar-me de les declaracions de CIU, després del que he explicat, que la seua sortida avui sigui per un costat la de sumar-se a la proposta del PSC i per l’altre la d’exigir la immediata execució de les obres de desdoblament de l’eix de l’Ebre i la C-43.
Em fa tot l’aspecte que és com aquell pastisser aprofitant que, quan està el pastís fet i és bonic posa la cirereta, vol posar el preu i després apropiar-se de l’autoria, quan la recordança ens diu que la proposta del Sr. Pallarès era de deixar al costat no tan sols la N-420 sinó també la C-43.
És també obvi el temps que va costar als governs de CIU endreçar mínimament l’eix de l’Ebre. La gent de la Terra Alta ho sabem molt bé, avui tot són exigències i presses, diguem que fan bo el refrany de “fes el que jo dic però no facis el que jo faig”.
Sigui com sigui celebro que CIU hagi arribat a sumar-se al consens, encara que sigui al final, i que el Sr. Pallarès i CIU hagin deixat en l’oblit aquella proposta que era tan diferent de l’actual i que tan mal feia a tanta gent de la Terra Alta i del Baix Aragó, com mal ens faria la proposta de fer la via ràpida per Morella-Vinaròs.
Per acabar voldria expressar que aquest debat pot ser bo per al conjunt de les Terres de l’Ebre, i alhora que és vital, és clar però que no és gens bo que en aquest aspecte juguem a fer política barata, si més no, crec indispensable l’acord i la unitat d’acció deixant-nos de matisos quan ens juguem el futur del territori i de la gent que hi vivim.