Wednesday, January 31, 2007

PROPOSTES ANTIGUES, CONSENS NECESSARI!

Els darrers mesos hem pogut veure com les declaracions i les informacions han anat sortint una darrera l’altra referides a la proposta de sortida al mar que, plantejada per l’Aragó i decidida fins Alcanyís, estudia el Ministeri de Foment. Prèvia la darrera discussió plantejada més que per ningú per Miquel Aubà, alcalde de Gandesa, cal fer memòria que ja fa més d’un any el senyor Pallarès, aleshores president del Consell Comarcal de la Terra Alta, i avui alcalde d’Arnes i parlamentari de CIU, plantejà una via ràpida o autovia per Vall-de-roures – Arnes, que morís a Xerta.
Aquesta proposta ràpidament va ser contestada per part dels ajuntaments del Baix Aragó, i també per Gandesa i Batea, els quals deien que en cap cas es podia quedar al marge aquest territori, tal com es deduïa del plantejament del Sr. Pallarès, i proposaven que el corredor natural de l’Ebre era l’enllaç a l’Aragó per la C-221 per arribar a la N-420 i a la C-43 fins a la C-12, l’eix de l’Ebre.
En aquella proposta de la totalitat dels ajuntaments del Baix Aragó, com Casp, Maella, Fabara..., ja quedava explícita i ben explicada la importància cabdal de la N-420 i la voluntat d’aquest territori, que forma part de la Vall de l’Ebre, de comunicar-se i sortir al mar, com històricament sempre ha estat per Tortosa i fins al port dels Alfacs.
Quedava també ben clar que la porta d’aquestes terres cap a Catalunya, és a dir, no només cap a Tarragona, sinó, amb la mirada posada a Barcelona, era i és la N-420.
Si s’hagués tirat endavant aquella proposta del Sr. Pallarès, oblidada en el temps, hauria produït i consolidat l’oblit i la marginalitat en aquestes terres no tan sols catalanes, sinó també aragoneses, que componen aquesta comarca natural de la part baixa del Matarranya i de l’Algars.
Avui, si des d’Alcanyís es desviés l’autovia per Morella, es produiria aquest mateix oblit i marginalitat, no només a les comarques catalanes de l’Ebre, sinó també a aquest Baix Aragó, també necessitat d’infraestructures i de millora de les comunicacions.
Per tot plegat crec que és clar que no únicament interessa a Catalunya, a les Terres de l’Ebre, sinó també a l’Aragó que la decisió final del Ministeri de Foment sigui la que es proposa, basada en la N-420, en la doble vessant del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.
Dit això, no puc fer altra cosa que estranyar-me de les declaracions de CIU, després del que he explicat, que la seua sortida avui sigui per un costat la de sumar-se a la proposta del PSC i per l’altre la d’exigir la immediata execució de les obres de desdoblament de l’eix de l’Ebre i la C-43.
Em fa tot l’aspecte que és com aquell pastisser aprofitant que, quan està el pastís fet i és bonic posa la cirereta, vol posar el preu i després apropiar-se de l’autoria, quan la recordança ens diu que la proposta del Sr. Pallarès era de deixar al costat no tan sols la N-420 sinó també la C-43.
És també obvi el temps que va costar als governs de CIU endreçar mínimament l’eix de l’Ebre. La gent de la Terra Alta ho sabem molt bé, avui tot són exigències i presses, diguem que fan bo el refrany de “fes el que jo dic però no facis el que jo faig”.
Sigui com sigui celebro que CIU hagi arribat a sumar-se al consens, encara que sigui al final, i que el Sr. Pallarès i CIU hagin deixat en l’oblit aquella proposta que era tan diferent de l’actual i que tan mal feia a tanta gent de la Terra Alta i del Baix Aragó, com mal ens faria la proposta de fer la via ràpida per Morella-Vinaròs.
Per acabar voldria expressar que aquest debat pot ser bo per al conjunt de les Terres de l’Ebre, i alhora que és vital, és clar però que no és gens bo que en aquest aspecte juguem a fer política barata, si més no, crec indispensable l’acord i la unitat d’acció deixant-nos de matisos quan ens juguem el futur del territori i de la gent que hi vivim.

Friday, January 26, 2007

NOUS PAPERS

Només cal escoltar o veure els mitjans de comunicació, i gairebé amb poca atenció et pots adonar que hem entrat en una nova etapa a Catalunya, però sobretot aquí a les nostres terres.
Això no ho dic precisament per les notícies que ens estan arribant del nou president o del nou Govern, com penso que seria lògic, sinó, tot al contrari, les veus d’oposició són més pròdigues, més incisives, més agressives, bé, diguem-ne que estan “amatents”, tal com diuen ells.
Quins temps aquests! Que diferents d’aquells quan a l’oposició li costava tant fer-se sentir... És però millor així, ja que cadascú ha de fer el seu paper i em pareix prou bé que CIU anunciï el seu paper d’oposició.
També em pareix prou bé que digui que allò del notari és aigua passada, si més no potser va ser un simple miratge, ja que a la nostra comarca el PP i CIU són gairebé el mateix, no se sap on comença un i on acaba l’altre, ja que hi ha llistes conjuntes, coalicions i tot tipus de col·laboracions abans, durant i després del notari.
Però posar aquests fets i aquestes contradiccions damunt la taula no és l’objectiu d’aquest article sinó que voldria parlar més del nou paper que a cadascú ens toca fer, i el meu tot pareix indicar que tornarà a ser el de diputat del Govern, gairebé amb seguretat dins de la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya.
Dic el nou paper perquè ja hi ha diputats de l’oposició que també estaran en aquesta Comissió d’Agricultura i que ja estan en aquest paper d’oposar-se des de “l’ombra”, començant pel passat, ja que encara no hi ha res per criticar al present.
Quin canvi! Quan des de la UPTA dèiem: “Agricultura! Agricultura! Agricultura!”, aquest mateix diputat d’avui en un altre càrrec ahir ens contestava: “No! No! No!”.
Tots celebrem aquesta conversió digna dels millors versos de Santa Teresa de Jesús, encara que alguns no ens l’acabem de creure. Sigui com sigui és bo que a la comarca comencem a parlar dels problemes de l’agricultura, del món rural, del dret a la igualtat d’oportunitats dels que vivim en el món rural.
Dic a la comarca perquè aquest debat no ha de quedar només inscrit a les sales del Parlament català sinó que, de cada problema, de cada proposta, de cada mesura ha de ser molt bo que se’n pugui parlar al carrer, al bar, mentre se sopa a casa...
Deixeu-me també posar-me en el meu paper i recordar a l’acabat d’estrenar diputat a l’oposició que qui està fent més regadius que mai (Xerta-Sènia, Zona Oriental de la Terra Alta, diferents regs de la Ribera d’Ebre) és el Govern català, qui ha fet un repartiment millor dels ajuts als pagesos ha estat el Govern català, qui està intentant posar ordre dins les DO catalanes és el Govern català, qui ha fet per primer cop campanyes publicitàries dels productes agrícoles catalans és el Govern català, qui ha invertit més que mai en infraestructures en el món rural i sobretot en la nostra comarca es el Govern català, qui ha donat més diners que mai als ajuntaments rurals és el Govern català, i qui per primer cop està plantejant aquesta igualtat d’oportunitats entre els qui vivim al món rural i els qui viuen al món urbà és aquest Govern català. En cap cas és l’oposició!
Aquest argument és el que m’omple de raons per celebrar que l’oposició agafi el que està fent el Govern per reclamar-lo com a propi, alhora que desqualifica, i és incomprensible, el conseller de torn que ho ha impulsat. És més aviat fum mediàtic que un fet seriós, o és potser que el diputat opositor no sap de què va?
És una mica estrany que un convers recent ja vulgui ser bisbe i a més fer bons sermons.
Per acabar, voldria dirigir-me a la nostra gent, a la qual el diputat de l’oposició defineix com “els pagesos, ramaders, pescadors, la gent que aposta per viure del bosc, o de les abelles, als que som també ciutadans d’aquest país”, els qui “paguem els nostres impostos, plorem, riem i ens constipem”,a tots ells voldria transmetre la seguretat que treballarem, que farem tot el possible per a fer les coses bé, en benefici de la gent i del país, esperant que aquestes terres i el món rural tinguen un bon present i un futur millor.

RESPECTE INSTITUCIONAL

Fa ja uns quants anys que estic a la vida pública, com alcalde i després també com a diputat, i crec que hi ha quelcom molt important, que és un requisit imprescindible a l’hora d’exercir el teu càrrec. Vull dir que més que ser d’un partit polític o d’un altre, abans de res has de tenir en compte que tu representes el teu poble o la teua institució, és a dir, has de tindre clar que tu treballes i representes tothom, no únicament les persones del teu partit.

Dic això i m’he decidit a fer-ho des d’aquestes línies, perquè ja fa temps que veig que des de CIU no es té aquest respecte, que a la fi és el respecte necessari cap al poble i la llibertat d’escollir, que és l’essència de la democràcia.

Gairebé tots els anys que hem tingut govern de tripartit, en les visites institucionals del President Maragall o dels consellers de la Generalitat, sobretot a la Terra Alta però també a les Terres de l’Ebre, gairebé sempre no ha vingut mai representació de CIU.

El cas és tan exagerat que en les visites institucionals del president a la capital de la Terra Alta, ni tan sols ha vingut el president del Consell Comarcal, en una clara manca de respecte institucional i més encara en una deixadesa de les seues obligacions com a representant del Consell Comarcal.

Més greu fins i tot veig que un conseller visiti un poble i l’alcalde es negui a assistir als actes organitzats, com per exemple ha estat el cas de Vilalba dels Arcs, o que al meu poble, Batea, ni tan sols assisteixen ni a les inauguracions fetes per alguns consellers, mai venen a cap acte institucional per sistema.

Només són alguns dels exemples del que ha estat una constant, és a dir, tot indica que és un criteri de partit, imposat no sé si des de Barcelona o des de la mateixa direcció de Terres de l’Ebre, però és evident que és així.

Tot plegat crec que és molt lamentable. Nosaltres durant tots aquests anys llargs de govern de CIU, sempre vam guardar les formes i el respecte institucional assistint a tots els actes previstos en les visites el President Pujol o de qualsevol conseller, o fins i tot, algun cop i al meu poble, vaig haver de trucar als serveis de protocol per tal que se’m convidés a assistir a les visites que programaven al poble i que no se m’havien comunicat, però jo sempre hi vaig ser present, representant tot el meu poble, com era la meua obligació.

Crec que aquesta activitat de CIU és força perjudicial per a la convivència diària dels nostres pobles perquè és baixar-ho tot a la lluita partidista, sense entendre que per damunt de tot estan els pobles i les persones, i són les institucions qui les representen.

En democràcia és necessari el govern i també l’oposició, però penso que no val tot, i les formes són també importants. Una persona ha de saber governar quan guanya però ha de saber estar a l’oposició quan no guanya. S’ha de respectar que el poble, la gent, pugui votar qui vulgui, perquè en definitiva aquesta llibertat i el respecte cap als altres és el que acabarà fent gran una societat.

És també aquest un motiu important perquè CIU estigui quatre anys més a l’oposició, crec que és bo que aprengui que no és obligació de ningú que ells siguin al govern, i que ells, com qualsevol altre, han de respectar les institucions, les formes i sobretot que entenguin que la llibertat és respectar els altres.